Mes: Maig de 2021

La Biennal Ciutat i Ciència té el seu punt!

Publicat a per Comunicació

Del 8 al 13 de juny, Barcelona tornarà a ser un gran espai per apropar la ciència i el coneixement a tota la ciutadania. La segona edició de la Biennal Ciutat i Ciència gira entorn de la idea dels límits i qüestiona el sistema alimentari actual, amb un programa extens que inclou més de 250 activitats i 300 ponents.

Moltes de les activitats de la Biennal Ciutat i Ciència giren al voltant dels límits del planeta, de la societat i de la mateixa ciència, i plantegen les conseqüències que traspassar-los pot tenir en les persones, la humanitat i el medi ambient.

Més de 250 activitats per apropar la ciència a la ciutadania

Enguany hi haurà més d’un centenar d’activitats programades per les persones comissàries i diverses organitzacions, 120 propostes de la Festa de la Ciència i 30 activitats de la +Biennal, propostes en paral·lel organitzades per entitats i equipaments de la ciutat.

Les activitats se celebraran en prop de quaranta espais repartits per tots els districtes de la ciutat, i inclouran debats, taules rodones i xerrades; sis sessions de cinema a la fresca amb debat; exposicions; la Nit de la Ciència, que se celebrarà l’11 de juny, i la Festa de la Ciència, que tancarà la segona edició de la Biennal Ciutat i Ciència.

Totes les activitats del programa compliran totes les mesures de seguretat. Els espais seran majoritàriament oberts; els aforaments, limitats, i totes les activitats, tret d’alguna, requeriran inscripció prèvia a través del web de la Biennal Ciutat i Ciència. El període d’inscripcions s’obrirà el 25 de maig.

Personalitats i referents de la ciència

Durant la celebració de la Biennal Ciutat i Ciència hi passaran grans referents del món de la ciència i el coneixement, com ara el premi Nobel de la pau Ernest Kahan; la física i divulgadora Sonia Fernández-Vidal; experts en biologia com Donna Haraway, Michael Levin i Ron Weiss; la comissària Mónica Bello, o el geògraf Oriol Nel·lo, entre molts d’altres.

No hi faltaran tampoc físiques, historiadors, astronautes, biòlogues moleculars, cuineres, matemàtics, filòsofes, antropòlegs, economistes i divulgadores.

Escurçadors d’URL amb origen genuí

Publicat a per Comunicació

Una URL és com anomenem l’adreça d’un lloc web o un altre recurs d’internet. Són les sigles en anglès de Uniform Resource Locator, que en català vol dir literalment ‘localitzador uniforme de recursos’. Es diu així perquè una URL és l’adreça específica que s’assigna a cadascun dels recursos disponibles a la xarxa, amb la finalitat que aquests recursos puguin ser localitzats i identificats. Entenem com a recursos tant les pàgines com els documents, fitxers, llocs, carpetes, etc.

No podem ni imaginar els milers de milions de recursos que hi ha penjats a la xarxa; cada dia se’n creen de nous. És un volum molt gran d’informació, i cadascun d’ells té una URL única i exclusiva. Per tant, no és d’estranyar que la majoria d’adreces siguin una combinació inacabable de números i lletres, moltes vegades impronunciables. Un dels desavantatges a l’hora de compartir aquestes adreces és que ocupen molt d’espai en caràcters. Això és un problema si volem compartir-ho en un apunt o especialment una piulada, on els caràcters estan comptats. A més, estèticament queda bastant malament una adreça llarga i sense gaire sentit.

Els escurçadors d’URL

Per això des de fa uns anys existeixen els escurçadors d’URL. Són pàgines gratuïtes on podem enganxar l’adreça que volem compartir i automàticament ens genera una altra adreça molt més curta i exportable. Aquesta adreça fa exactament el mateix que la llarga; per tant, et redirigeix a la URL original.

Un altre avantatge dels escurçadors és que la URL es pot personalitzar; per tant, després del domini de l’escurçador, podem escriure l’adreça que volem, fent referència al contingut del lloc on ens porta d’enllaç. Això ajuda al fet que la persona que clica sàpiga on va i també a poder jugar creativament i lliure amb el text.

Existeixen molts escurçadors d’URL, la majoria dels quals tenen dominis genèrics que busquen la internacionalització o bé un nom curt que es recordi fàcilment. Però si busqueu alternatives més personalitzades, en trobem alguns amb domini geoTLD.

Un exemple és el ja.cat, un escurçador d’URL en català que també permet personalitzar l’adreça. També trobem i.gal, que escurça adreces amb el domini de Galícia. Si voleu fer servir un escurçador en basc, el vostre és el labur.eus.

Altres avantatges dels escurçadors d’URL

A part dels dos avantatges principals que ja hem comentat abans, de reduir el nombre de caràcters i personalitzar la URL, n’hi ha d’altres que potser passen més per alt.

Hi ha escurçadors que permeten extreure les dades sobre la interacció als enllaços; per tant, es poden analitzar les estadístiques dels nostres enllaços i les dels d’altres. Això serveix per saber els clics, la procedència geogràfica i el nombre de comparticions.

També molts escurçadors ens faciliten la feina, ja que ofereixen l’opció de programar directament les publicacions en xarxes socials. A més, fer servir un escurçador d’URL no afecta el SEO, només reencamina a l’adreça original; per tant, tota la tasca de posicionament queda intacta.

Nou programa per digitalitzar l’economia social i solidària

Publicat a per Comunicació

El programa MatchImpulsa neix per fomentar la digitalització de l’economia social i solidària (ESS) i l’economia col·laborativa. L’objectiu del primer programa de la Càtedra Oberta en Economia Digital, ofert amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és que les entitats i empreses d’aquest àmbit entrin de ple en l’economia digital en un moment de canvi que s’ha accelerat des de l’inici de la pandèmia.

El nou programa segueix les línies marcades per l’estratègia de ciutat d’ESS 2030, que identifica el repte de la digitalització i la creació de plataformes digitals com un dels objectius principals. A aquests objectius s’hi suma la voluntat d’incloure-hi la perspectiva feminista, de pal·liar l’increment de les desigualtats de gènere en processos de digitalització i d’accelerar l’adopció de mesures d’igualtat en els entorns digitals de les empreses.

La nova Càtedra Oberta té un import total fins a finals del 2021 de 701.500 euros, dels quals l’Ajuntament de Barcelona n’aportarà el 55%, destinats a finançar projectes d’ESS i d’economia col·laborativa, assessorar-los i oferir-los mentoria, enfortir les relacions en sectors concrets i fomentar la col·laboració entre projectes.

El programa s’estructura en tres línies estratègiques:

  • La digitalització d’entitats i empreses, i la creació i reforç de plataformes digitals: es posen en marxa tres programes per acompanyar i ajudar, en diferents graus, cent empreses i organitzacions a madurar la seva estratègia digital, adaptar el seu model d’organització al teletreball i començar a treballar amb plataformes digitals o crear-ne una de pròpia.
  • El reforç d’ecosistemes clau de l’ESS a Barcelona: en especial, el de l’agroecologia —l’any en què Barcelona és capital mundial de l’alimentació sostenible— i el del feminisme digital, que té per objectiu teixir un ecosistema de pràctiques i valors feministes de l’economia digital a Barcelona i crear un recurs per a l’empoderament de les dones i la promoció de masculinitats alternatives.
  • Grups d’experts en tecnologia, igualtat i universitat-empresa, per oferir recursos que permetin avançar en la digitalització amb la guia dels qui més en saben.

MatchImpulsa es durà a terme entre el 25 de maig i el 31 de desembre de 2021, i per participar-hi cal inscriure’s al web matchimpulsa.barcelona.