La pandèmia posa de manifest les desigualtats en l’ús de les TIC

L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’ha incrementat durant els darrers mesos en un 62%, com a conseqüència de la crisi sanitària de la covid-19. El teletreball, l’educació en línia i l’administració electrònica són les activitats que lideren aquest increment, que ha estat lleugerament superior a les zones de renda mitjana, mitjana-alta i alta que a les zones de renda baixa o mitjana-baixa.

Aquestes són les principals conclusions de l’Informe sobre la bretxa digital a Barcelona el 2020, realitzat per la Fundació Bit Habitat amb la col·laboració de la Mobile World Capital per analitzar l’evolució de la bretxa digital a la ciutat, així com l’impacte de la covid-19 en els usos de les TIC. L’informe es basa en l’enquesta feta a 2.542 persones durant la tardor del 2020.

La immensa majoria de la ciutadania de Barcelona està connectada a internet (92%). Només un 8% de les llars no disposen de connexió a internet, i la majoria d’aquestes llars, un 55%, estan formades per persones de més de 74 anys. Destaca que la bretxa de connexió per nivell de rendes s’ha reduït notablement a Barcelona durant els darrers 4 anys. A les llars de renda baixa el nivell de connexió ha passat del 75% al 91%; d’aquesta manera s’ha reduït a només 6 punts la diferència amb les llars de renda alta, que han passat del 91% al 97%.

Teletreball

El teletreball s’ha enfortit durant el confinament. Un 59% de les persones ocupades han pogut desenvolupar la seva activitat laboral a distància al llarg d’aquest període, però un 39% no va poder teletreballar, perquè la seva feina no es podia fer a distància.

L’enquesta mostra diferències significatives segons la renda: el 56,3% de les persones que viuen en àrees de renda baixa no van poder teletreballar, però només un 24% de les persones que viuen en àrees de renda alta es van trobar en aquesta situació.

Educació

L’educació a distància ha estat possible, en gran mesura, gràcies a les TIC. Un 73,2% dels i de les menors de 16 anys escolaritzats han pogut seguir els seus estudis de manera telemàtica durant el confinament, segons declaren les persones enquestades que conviuen a la mateixa llar, i un 26,8% no ha pogut fer-ho.

Ara bé, a les llars de renda baixa, més d’un 50% dels que no han seguit l’educació en línia ha estat perquè no tenien dispositius suficients, no disposaven de bona connexió o no tenien la formació necessària. En els trams de renda més alts, aquests motius només representen el 20-22% de les respostes.

Administració electrònica

Paral·lelament, la situació de confinament i la crisi sociosanitària han disparat els tràmits mitjançant l’administració electrònica. Més del 75% de les persones que viuen en àrees de renda mitjana o superior han fet tràmits electrònics amb l’Administració, però només el 63% de les àrees de renda baixa.

Un 81,9% de les persones amb estudis universitaris han realitzat aquest tipus de tràmits, però només el 28,7% de les persones sense estudis. I més del 80% de les persones de menys de 55 anys els han utilitzat, però només un 34% dels majors de 75 anys.

Anàlisi qualitativa del programa Agents TIC

Del 21 de setembre al 27 de novembre de 2020, el programa Agents TIC —impulsat per l’Ajuntament en el marc del Pla de xoc d’inclusió digital, per acompanyar la ciutadania en la realització de diferents tràmits electrònics amb l’Administració— ha resolt 3.068 tràmits electrònics i ha atès presencialment més de 1.904 persones, a les quals ha dedicat una mitjana de 30 minuts d’atenció.

Dues de cada 3 persones han requerit suport per demanar ajuts de tipus econòmic: el 33%, per a subsidis i prestacions per a la desocupació; el 21%, per sol·licitar l’ingrés mínim vital, i el 7%, la renda garantida de ciutadania.

La bretxa digital, vinculada no només a l’equipament sinó també a les habilitats digitals, és més profunda entre la població més vulnerable.

En vols més informació?

A Ca l’Alier, el Centre d’Innovació Urbana i seu de la Fundació Bit Habitat, s’hi pot veure una exposició sobre la bretxa digital a la ciutat. A més, totes les dades de l’enquesta es poden consultar al web de lOpen Data BCN.

Com detectar les fake news?

Internet forma part de la nostra vida i sovint és la font d’una gran part de la informació que rebem, per mitjà de les pàgines web que consultem, de les xarxes socials o dels missatges que els nostres amics o familiars ens envien per WhatsApp sobre les notícies.

Aquest volum d’informació i la velocitat en la qual es difon fa que informació que no ha estat contrastada prèviament es doni per certa. Per evitar que ens donin gat per llebre i poder frenar la difusió d’aquest tipus d’informació, t’oferim algunes eines per detectar les temudes fake news o notícies enganyoses.

Contrasta la informació amb diverses fonts
La manera més immediata de saber si una informació és certa o no és contrastar-la amb  diversos mitjans de comunicació o directament amb la font citada a la notícia. A més a més, alguns periodistes han impulsat iniciatives com Verificat, un web dedicat a la contrastació de continguts publicats a les xarxes socials sobre política o referents a la covid-19 o altres temes d’interès públic.

Comprova la veracitat de les imatges
Per saber l’origen real d’una fotografia, pots utilitzar eines de cerca inversa com la de Labnol o TinEye. Per fer-ho, només cal pujar la imatge que et genera dubtes o introduir-ne la URL. Si la imatge pertany a una altra informació, t’apareixerà la publicació original i podràs veure a què fa referència realment. Si no apareix, és un bon senyal i vol dir que no pertany a una informació antiga.

Una altra eina per a investigadors amb ànima de Sherlock Holmes és l’aplicació Historical Weather, amb la qual pots comprovar quin temps feia en el moment i lloc en què suposadament es va capturar la imatge. Si veus que a la foto hi fa un sol que enlluerna i a Historical Weather et diu que aquell dia va ploure durant tot el dia al lloc on es va fer la foto, vol dir que algú t’està enganyat amb aquesta imatge.

Si el que acompanya la notícia és un vídeo, pots verificar-lo amb InVid, una eina finançada amb fons europeus que funciona com a extensió del navegador. Aquesta aplicació permet introduir l’enllaç del vídeo i te’n mostra la informació que hi ha (quan es va pujar, descripció del vídeo, el canal on està allotjat…). Els més experts poden fins i tot arribar a detectar si el vídeo ha estat manipulat revisant la coherència de les imatges.

Si amb totes aquestes eines encara tens dubtes sobre si una informació és certa o no, el més recomanable és que no la comparteixis i ajudis a frenar així la difusió d’una possible notícia falsa.