Augmenten els ciberatacs durant la pandèmia

La pandèmia de la covid-19 ha comportat una transformació digital en tots els àmbits: les escoles es van veure obligades a impartir les classes i tota la relació amb l’alumnat a través d’internet i una gran part de les empreses van instaurar el teletreball entre els seus equips i algunes ho mantindran o ho combinaran amb l’activitat presencial a l’oficina.

Però no només això, un estudi confirma que la creació de nous dominis a Europa creix un 20% a causa de la pandèmia, aquest augment es deu molt probablement al fet que molts negocis han hagut de transformar-se i fer-se presents a internet per continuar oferint els seus productes i serveis als clients.

No obstant això, la transformació digital també té un costat negatiu, i és que l’augment dels ciberatacs durant el 2020 ha estat exponencial, i la meitat es deuen a l’augment del teletreball provocat per la pandèmia: “Més de la meitat de les organitzacions no estaven preparades per a la digitalització que ha calgut per implementar el teletreball”, assegura un estudi fet per ACCIÓ i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

El mateix estudi afirma que “es calcula que l’any 2021 cada 11 segons hi haurà un ciberatac a escala mundial. Aquesta dada ha augmentat significativament els últims anys: el 2016 la mitjana era de 40 segons.”

Dos dels atacs informàtics més habituals són, d’una banda, el ransomware, un programari maliciós o virus que xifra tot el contingut d’un ordinador i demana un rescat per desxifrar-lo. Si entra en una empresa i en xifra tots els ordinadors, és una catàstrofe. D’altra banda, el phishing, o frau a través de la suplantació d’identitat, que es dirigeix tant a empreses com a particulars: reben un missatge via correu electrònic o mòbil que demana dades o contrasenyes. Un dels fraus més habituals és fer-se passar per una entitat bancària, enviar un missatge per demanar que es confirmin l’usuari i la contrasenya i, a partir d’aquí, ja es té accés al compte corrent.

Com es poden identificar els fraus a través d’internet?

Una manera ràpida d’identificar-los és observant el domini al qual ens volen dirigir. En aquests tipus de frau, tant el ransomware com el phishing, és probable que intentin suplantar la identitat d’organitzacions reconegudes, ja sigui per fer-nos descarregar un virus o per tenir accés a les nostres dades d’usuari. Però una dada important que no podran suplantar és el domini de l’organització real.

Seguint amb l’exemple del banc, imagina’t que contacten amb tu del teu banc, “Banc segur”, i que saps que la seva pàgina web és bancsegur.barcelona. Si reps un correu o missatge d’aquest banc que et demana que accedeixis a una pàgina que sigui bancsegur.xxxxx.barcelona, això et dona pistes que es tracta d’un frau. Per què? Doncs perquè en aquest cas el domini és xxxxx.barcelona, i bancsegur.xxxxx.barcelona és un subdomini. És a dir, sempre ens hem de fixar en el que hi posa just abans de .barcelona (o .cat, .com, .es, etc.).

Si tot i així tens dubtes, el més recomanable és no respondre al missatge i contactar amb l’organització per altres vies, ja sigui el telèfon d’atenció al client, les xarxes socials o el correu de contacte que tenen al web que consultis habitualment.

Com detectar les fake news?

Internet forma part de la nostra vida i sovint és la font d’una gran part de la informació que rebem, per mitjà de les pàgines web que consultem, de les xarxes socials o dels missatges que els nostres amics o familiars ens envien per WhatsApp sobre les notícies.

Aquest volum d’informació i la velocitat en la qual es difon fa que informació que no ha estat contrastada prèviament es doni per certa. Per evitar que ens donin gat per llebre i poder frenar la difusió d’aquest tipus d’informació, t’oferim algunes eines per detectar les temudes fake news o notícies enganyoses.

Contrasta la informació amb diverses fonts
La manera més immediata de saber si una informació és certa o no és contrastar-la amb  diversos mitjans de comunicació o directament amb la font citada a la notícia. A més a més, alguns periodistes han impulsat iniciatives com Verificat, un web dedicat a la contrastació de continguts publicats a les xarxes socials sobre política o referents a la covid-19 o altres temes d’interès públic.

Comprova la veracitat de les imatges
Per saber l’origen real d’una fotografia, pots utilitzar eines de cerca inversa com la de Labnol o TinEye. Per fer-ho, només cal pujar la imatge que et genera dubtes o introduir-ne la URL. Si la imatge pertany a una altra informació, t’apareixerà la publicació original i podràs veure a què fa referència realment. Si no apareix, és un bon senyal i vol dir que no pertany a una informació antiga.

Una altra eina per a investigadors amb ànima de Sherlock Holmes és l’aplicació Historical Weather, amb la qual pots comprovar quin temps feia en el moment i lloc en què suposadament es va capturar la imatge. Si veus que a la foto hi fa un sol que enlluerna i a Historical Weather et diu que aquell dia va ploure durant tot el dia al lloc on es va fer la foto, vol dir que algú t’està enganyat amb aquesta imatge.

Si el que acompanya la notícia és un vídeo, pots verificar-lo amb InVid, una eina finançada amb fons europeus que funciona com a extensió del navegador. Aquesta aplicació permet introduir l’enllaç del vídeo i te’n mostra la informació que hi ha (quan es va pujar, descripció del vídeo, el canal on està allotjat…). Els més experts poden fins i tot arribar a detectar si el vídeo ha estat manipulat revisant la coherència de les imatges.

Si amb totes aquestes eines encara tens dubtes sobre si una informació és certa o no, el més recomanable és que no la comparteixis i ajudis a frenar així la difusió d’una possible notícia falsa.