La pandèmia posa de manifest les desigualtats en l’ús de les TIC

L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’ha incrementat durant els darrers mesos en un 62%, com a conseqüència de la crisi sanitària de la covid-19. El teletreball, l’educació en línia i l’administració electrònica són les activitats que lideren aquest increment, que ha estat lleugerament superior a les zones de renda mitjana, mitjana-alta i alta que a les zones de renda baixa o mitjana-baixa.

Aquestes són les principals conclusions de l’Informe sobre la bretxa digital a Barcelona el 2020, realitzat per la Fundació Bit Habitat amb la col·laboració de la Mobile World Capital per analitzar l’evolució de la bretxa digital a la ciutat, així com l’impacte de la covid-19 en els usos de les TIC. L’informe es basa en l’enquesta feta a 2.542 persones durant la tardor del 2020.

La immensa majoria de la ciutadania de Barcelona està connectada a internet (92%). Només un 8% de les llars no disposen de connexió a internet, i la majoria d’aquestes llars, un 55%, estan formades per persones de més de 74 anys. Destaca que la bretxa de connexió per nivell de rendes s’ha reduït notablement a Barcelona durant els darrers 4 anys. A les llars de renda baixa el nivell de connexió ha passat del 75% al 91%; d’aquesta manera s’ha reduït a només 6 punts la diferència amb les llars de renda alta, que han passat del 91% al 97%.

Teletreball

El teletreball s’ha enfortit durant el confinament. Un 59% de les persones ocupades han pogut desenvolupar la seva activitat laboral a distància al llarg d’aquest període, però un 39% no va poder teletreballar, perquè la seva feina no es podia fer a distància.

L’enquesta mostra diferències significatives segons la renda: el 56,3% de les persones que viuen en àrees de renda baixa no van poder teletreballar, però només un 24% de les persones que viuen en àrees de renda alta es van trobar en aquesta situació.

Educació

L’educació a distància ha estat possible, en gran mesura, gràcies a les TIC. Un 73,2% dels i de les menors de 16 anys escolaritzats han pogut seguir els seus estudis de manera telemàtica durant el confinament, segons declaren les persones enquestades que conviuen a la mateixa llar, i un 26,8% no ha pogut fer-ho.

Ara bé, a les llars de renda baixa, més d’un 50% dels que no han seguit l’educació en línia ha estat perquè no tenien dispositius suficients, no disposaven de bona connexió o no tenien la formació necessària. En els trams de renda més alts, aquests motius només representen el 20-22% de les respostes.

Administració electrònica

Paral·lelament, la situació de confinament i la crisi sociosanitària han disparat els tràmits mitjançant l’administració electrònica. Més del 75% de les persones que viuen en àrees de renda mitjana o superior han fet tràmits electrònics amb l’Administració, però només el 63% de les àrees de renda baixa.

Un 81,9% de les persones amb estudis universitaris han realitzat aquest tipus de tràmits, però només el 28,7% de les persones sense estudis. I més del 80% de les persones de menys de 55 anys els han utilitzat, però només un 34% dels majors de 75 anys.

Anàlisi qualitativa del programa Agents TIC

Del 21 de setembre al 27 de novembre de 2020, el programa Agents TIC —impulsat per l’Ajuntament en el marc del Pla de xoc d’inclusió digital, per acompanyar la ciutadania en la realització de diferents tràmits electrònics amb l’Administració— ha resolt 3.068 tràmits electrònics i ha atès presencialment més de 1.904 persones, a les quals ha dedicat una mitjana de 30 minuts d’atenció.

Dues de cada 3 persones han requerit suport per demanar ajuts de tipus econòmic: el 33%, per a subsidis i prestacions per a la desocupació; el 21%, per sol·licitar l’ingrés mínim vital, i el 7%, la renda garantida de ciutadania.

La bretxa digital, vinculada no només a l’equipament sinó també a les habilitats digitals, és més profunda entre la població més vulnerable.

En vols més informació?

A Ca l’Alier, el Centre d’Innovació Urbana i seu de la Fundació Bit Habitat, s’hi pot veure una exposició sobre la bretxa digital a la ciutat. A més, totes les dades de l’enquesta es poden consultar al web de lOpen Data BCN.

La creació de nous dominis a Europa creix un 20% a causa de la pandèmia

La pandèmia i, en especial, el confinament de la primavera han provocat un lleuger augment en la creació de nous dominis.

Ja sigui per la recomanació del teletreball o per la impossibilitat d’atendre els clients als establiments tradicionals, des que va començar l’any la creació de nous llocs web al territori europeu ha augmentat en un 20%, amb un pes destacat del comerç electrònic.

Les dades pel que fa al total d’Europa les aporta el Consell dels Registres Nacionals de Dominis de Nivell Superior Europeu (CENTR), que té l’objectiu de promoure i participar en el desenvolupament d’alts estàndards de registres de dominis de nivell superior (ccTLD), és a dir, els dominis de dues lletres que responen als codis de país.

Per exemple, els dominis .es han arribat a xifres del 2013, i el domini italià .it ha batut el seu rècord històric, amb més de 60.000 registres.

Amb l’excepció del mes d’agost (estiu a l’hemisferi nord i, per tant, a Europa), l’activitat de registre va ser elevada i el creixement mitjà va augmentar un 0,9% durant el darrer trimestre (un 3,4% durant els darrers 12 mesos).

En el moment més àlgid del primer confinament, el nombre de creacions va augmentar un 20% respecte a la mateixa època del 2019. Es manté el dubte de si aquest creixement és degut a les conseqüències de la pandèmia. Si fos el cas, caldria revisar quants d’aquests dominis renovaran un cop passi la crisi sanitària.

La mitjana de renovacions del .barcelona ha pujat un 10% respecte a l’any passat i un 3% respecte al 2018. Es tracta d’una dada que permet assegurar que, tot i mantenir la fidelització prou alta, el domini té encara marge per millorar-la.